• Fer cada dia la llista del que vull fer aquell dia
  • Repassar aquesta llista, treure conclusions cada dia: ho he fet? M’he deixat emportar per “urgències” externes? Emails, interrupcions…
  • Tinc les meves pròpies tècniques de relaxació i de desestrès: la bicicleta, la música, la lectura breu però diària al metro m’ajuden a arribar a la feina o a casa a punt per al que aquell dia calgui.
  • Tinc els meus espais de relaxació: bars, biblioteques, el banc i el silenci d’una església, fins i tot el fantàstic silenci que regna a la meva feina i que em permet concentrar-me i ser productiu
  • Tenir estones per pensar, per pregar? per pensar en tu i en els altres
  • Llegir el diari a mi sempre m’ha produït plaer, el plaer de saber què passa al teu voltant. Curiosament, començar el dia llegint breument un diari (10 minuts) em satisfà i m’ajuda a concentrar-me després.
  • Poder fer migdiades de 10 minuts m’ajuda molt a treballar bé a la tarda. Si no es pot què hi farem, però si es pot és molt bo
  • Concentrar les hores de treball em fa molt més productiu! De 8 a 17h, o de 7 a 16h, o de…
  • A la nit, mirar un estel i imaginar-me la distància que hi ha entre l’estel i jo. No és mirar l’infinit, que em supera, sinó mirar un estel, una distància immensa però determinada. Determinades responsabilitats, com ser pare, em semblen equivalents a aquesta distància, determinada i no infinita però immensa.
  • Mirar la lluna quan és plena
  • La meva connexió amb el mar, la natura (muntanya i món rural), la diversitat, creativitat i llibertat de la ciutat
  • Estar bé amb els que m’envolten: família, amics, companys
  • Un repte que m’he posat: Intentar que cada conversa sigui única, que l’altre percebi que l’escolto i que dono importància al que diu.

Un Mindfulness a mida, sí, però em funciona per carregar-me d’energia positiva i creativa, per mantenir equilibris, per evitar sensacions de vertígen i afrontar les coses de cara i constructivament. Segur que m’aniran venint al cap més punts, ampliaré la llista.